-
No
em donis tot el que et demano, de vegades
només demano per veure tot el que puc aconseguir.
-
No
em cridis. Et respecto menys quan ho fas,
i m'ensenyes a cridar a mi també. I jo no
vull fer-ho.
-
No
em donis sempre ordres. Si en comptes d'ordres,
de vegades demanessis les coses, jo ho faria mes
ràpid i amb mes d'afany.
-
Compleix
les promeses, bones o dolentes. Si em promets
un premi, dóna-me’l: però també
si es un càstig.
-
No
em comparis amb ningú, especialment
amb el meu germà o la meva germana. Si tu
em fas sentir millor que els altres, algú
patirà; i si em fas sentir pitjor, seré
jo qui pateixi.
-
No
canviïs d'opinió tan sovint sobre el
que he de fer.
Decideix i no canviïs aquesta decisió.
-
Deixa
valer-me per mi mateix. Si tu ho fas tot
per mi, jo mai podré aprendre.
-
No
diguis mentides davant meu, ni em demanis
que ho faci per tu encara que sigui per treure't
d'un entrebanc. Em fas sentir malament i em fas
perdre la fe en el que em dius.
-
Quan
jo faig alguna cosa dolenta, no m'exigeixis
que et digui perquè ho he fet. A vegades
jo mateix no ho sé.
-
Quan
estàs equivocat en alguna cosa,
no ho neguis i creixerà l'opinió que
jo tinc de tu, i així m’ensenyaràs
a no negar les meves equivocacions també.
-
Tracta'm
amb la mateixa amabilitat i cordialitat amb les
que tractes als teus amics. Perquè
siguem familiars no vol dir, que no podem ser amics
també.
-
No
em diguis que faci una cosa que tu no la fas.
Jo aprendre el que tu facis, encara que no ho diguis.
Però mai faré el que tu diguis i no
facis.
-
Quan
t'expliqui un problema meu, no em diguis
"no tinc temps per bajanades", o "això
no té cap importància". Mira
de comprendre'm i d'ajudar-me.
-
I estima'm i digues-m'ho. A mi m'agrada
escoltar com ho dius, Encara que no creguis necessari
dir-m'ho.
